El suspiro de los cerezos
- ¿Oyes eso? - me dijo acariciándome el pelo.
- No sé a qué te refieres - contesté poniendo atención en el sonido.
- Ya no se escucha, ha sido efímero. Como cuando una sonrisa tímida rompe un silencio incómodo, o un abatido lamento trata de rasgar la piel.
- ¿Y qué crees que era? - pregunté interesada en saber la respuesta.
- El suspiro de los cerezos.
R de Romanç
Rebeca i Raquel es troben al supermercat. S'escolta la cançó "Wonderwall" d'Oasis.
- La favorita de Robert! - van pensar en veu alta.
Rebeca: - Saps d'ell?
Raquel: - El del Facebook, ell les xarxes socials...
Rebeca: - Ment "antisistema."
Raquel: - Quan estàvem junts l'irritava la política. Ell volia vetlar pels ciutadans. Encara que en mi, un egoista, ens veiem poc i no volgué lluitar...
Rebeca: - Vaja! Nosaltres com anàvem junts a classe... va acabar cansant-se.
Raquel: - M'alegre d'haver-ho deixat. No suportava la seua prepotència.
Rebeca: - Almenys en tu no fumava i feia esport...
Alhora les dues van rebre un missatge..
Cafeïna
Hui confesse que sí, tinc una addicció.
El meu primer pensament del dia. És el teu aroma i el teu sabor el que fa que em fonga en provar-te.
Et necessite, eres com l'aigua d'un riu que navega en estiatge, com la brisa a la mar a mitjanit.
Reconec que em dónes força i energia. Vull desaparéixer dins les teues aigües i acollir-te com si jo fos la terra humida de la teua vora, perquè quan no hi estàs el cansament s'apodera de mi i puc sentir com tot pot acabar-se. Eres una espenta per tirar avant, com l'aire per respirar.
Ho reconec, sóc addicta a tu, cada glop que recorres pel meu cos em fascina.
I sí, em referisc a tu, estimat café.
Vaso
- ¿Me pasas un vaso?
+ Claro, este, que es como tú.
- ¿Transparente?
+ No, está roto.
Guapa
Hoy me he despertado con una media sonrisa.
Intuyo que ha sido por el último sueño o porque he conseguido parar la alarma al tercer pitido. He intentado mantenerla intacta por el pasillo, hasta llegar al baño. No ha sido fácil, pero lo he conseguido. El espejo me ha devuelto la mirada. Mi cuerpo no me ha dado la espalda. He despegado mis labios para decir esa palabra que desde hace tanto tiempo tenía guardada, oculta en mi pensamiento, debilitada por mi ausencia. Por fin me he dicho: guapa.